Només vull compartir algunes reflexions, que puguin incitar a les pròpies reflexions de qui ho llegeixi.

Estem confinats! Una proba i un repte. Hi ha situacions que ens venen donades i no les podem escollir, de totes maneres sempre podem escollir com viure-les: Temps per cuidar cos, ment i esperit,… Temps de reflexió…

I podem reflexionar com podem gestionar aquesta situació de la millor manera possible a nivell emocional i mental:… relaxació, meditació, acceptació, no resignació,…connectar-nos amb nosaltres mateixes…. La veritat és què, el que estem vivint és una situació que mai ens havíem imaginat, segurament, és com si estiguéssim vivint una pel·lícula. Sí, una d’aquelles pel·lícules que hem vist a la tele en ocasions, sols que ara la estem protagonitzant nosaltres, pel·lícula en la que està involucrat tot el planeta…. curiós…

Crec que hem d’anar més enllà del fet en sí, de la “viruspandèmia”, i poder descobrir què ens vol dir aquesta situació, quin és el seu missatge, o més ben dit, els seus missatges, quin és l’aprenentatge… Jo en moltes ocasions, comentava que de la manera que funcionàvem la societat i el món era inviable i insostenible, que alguna cosa havia de passar per a canviar-ho, el que mai em vaig imaginar, és que fos d’aquesta manera, de sobte, d’un dia per l’altre, dràstica i de forma global…

Cada persona està vivint el seu moment, la seva situació personal, les seves circumstàncies que li fan viure aquesta experiència d’una manera especial, en alguns casos fins i tot “complicada”, encara que no m’agrada utilitzar aquests termes. Hi ha qui està sola, o acompanyada de qui menys s’hagués pensat…, amb la parella de qui es pensava divorciar, o amb els pares amb qui feia temps no compartia experiències de vida,… o lluny de la família…, en un altre país,…  Potser hi ha qui se li ha agreujat la situació de violència en que ja vivia,… o de precarietat laboral,… Mil i una situacions… Potser hem de viure aquesta experiència per replantejar-nos moltes coses i fer canvis… ? El ser humà té el costum, d’evolucionar i realitzar canvis en base a fortes sotragades… Sempre he considerat  que tot el que sorgeix són reptes i possibilitats de millorar.

Us és familiar aquesta expressió? Em falta temps!!! … No tinc temps!!!…Doncs bé, ara tenim més temps per dedicar-nos a nosaltres i als altres, per posar-nos al dia de temes i coses que teníem pendents, temps per observar i per reflexionar,… A què vols dedicar el teu temps ara?… Aprendre, descobrir i experimentar…? Desenvolupar la creativitat i reinventar-te…? Prendre decisions…? Viure…?

Per a mi les situacions de “dificultat”, sempre són possibilitats de mostrar la fortalesa i poder de superació de la persona. Sí, jo sempre he cregut en el poder de les persones, de l’esser humà. I aquest és un gran repte, per a tots. D’aquesta experiència hem de sortir més forts, transformats. Ens dóna la oportunitat de canviar a nivell personal i a nivell social i global. Canviar per millorar. Si l’objectiu, el desig i la nostra aspiració és tornar a la realitat de 6 mesos enrere, no hem entès res.

Aquesta experiència està fent sorgir el millor de les persones, encara que per una altra banda, també surten les ombres, tots tenim ombres i llums, i ara, és un bon moment per reconèixer les ombres i fer brillar les llums, com a persones individuals i com a societat i comunitat.

Davant aquest fet és important obrir-nos a una visió global i general de la situació, de fet, està involucrant a tot el planeta…. Reflexions que podem fer a nivell personal: Què em mostra a mi la situació què visc a nivell individual? Com em sento? Quines són les meves pors? I la meva llibertat?… i a nivell social: Què ens mostra a nivell de societat?…Com veig les relacions humanes ara i el distanciament?…Com afecten les meves decisions i accions en els altres i les dels altres en mi?… Quines són les prioritats i necessitats reals?… Estan canviant les nostres escales de valors?… Com respon la natura davant aquesta situació?… Fins a quin punt arriba la nostra capacitat d’adaptació als canvis? I la nostra capacitat de qüestionar la “realitat”, en base a una observació objectiva?…

Aprofitem aquesta experiència per desenvolupar la autoobservació i observació objectiva. Aprofitem per treure el millor  de cada un de nosaltres. Si sabem aprofitar-la, el canvi serà ràpid i meravellós. En això hi confio plenament, millor encara, en tinc la certesa. Encara que per arribar a aquest canvi, en ocasions s’ha de passar per moments d’una gran i impressionant moguda. Estem en un repte de nivell avançat. Cauen totes les  estructures, velles estructures que es sostenien bàsicament en lo material i en el poder i el control, … i què ens aporta això realment? Observem com estem ara i reflexionem en què és realment important, en quines són les necessitats reals,… Les escales de valors estan canviant, potser  donarem importància al que realment és important, cercant altres maneres de relacionar-nos, de compartir, de treballar, de viure. Crec que és molt important que sapiguem connectar-nos amb tot allò bo que ens porta aquesta experiència. De fet, estem vivint un moment històric, hi haurà un abans i un desprès, ja res serà igual. No per què segui pitjor, no, serà diferent i jo estic segura que serà molt millor.

Bé, aquestes són algunes de les reflexions a les que m’ha portat aquesta situació què estem vivint i les volia compartir amb vosaltres. Desitjo que trobeu els recursos que us ajudin a viure aquesta experiència de manera positiva i extraient el millor aprenentatge.

Que el confinament i la limitació de moviment, estimuli el desenvolupament del pensament i una apertura de la ment….

                                                                                                                                                                  Teresa Roig